Cal que neixin flors a cada instant

L'home que ja no xiuxiuejerà a cap cavall

Sembla que donem un pas endavant, però no ens enganyem, és increïble que encara ens trobem en procés de desintoxicació del que va ser una malaltia mortal per Catalunya. Dijous, 19 de desembre del 2008, va ser retirada l'última estàtua eqüestre de Franco, situada a la plaça de l'Ajuntament de Santander. Aquest procés lent i penós sembla no inquietar a molta gent. Que potser s'ha oblidat l'època més fosca del nostre país? És intolerable i alhora incomprensible que el genet, aquest assassí i dictador seguís xiuxiuejant els seus cavalls de bronze des d'ultratomba pregonant el seu discurs feixista que avui en dia, encara té molts fidels.
Així doncs, si és cert que murmurar lloms d'un cavall se li ha acabat, seguirà recordant-nos qui va ser i que va fer mitjançant les seves representacions a peu que encara queden en el país veí.

Els que hi van ser, no oblideu, i els que no, aprenguem i evitem que els temps de revolta catalana caiguin en l'oblit.

Punt de partida

Doncs si. A falta de facebook i amb un fotolog abandonat, tenia la inquietud de tenir el meu propi blog o bloc. Un blog que preten recollir, tal i com el seu nom indica, els meus perquès, allò que em vingui de gust dir, o simplement els meus pensaments i opinions. És a dir, el per què de tot plegat. I el cert és que hi ha molts perquès per respondre.

Apa siau.