La crisi dels reis i la meva crisi

Doncs si, la crisi dels reis, si més no de l'Orient. L'altre dia em vaig veure empès, tot i que amb una mica d'il·lusió tot s'ha de dir, a una de les grans cavalcades dels reis. Concretament em vaig dirigir, juntament amb altres tres persones a la plaça Catalunya. Capritxós de mi que intento anar amb moto... la "protecció" de sas majestats em va obligar a haver de recòrrer un trajecte més llarg que el de la pròpia cavalcada. Per fer-ho més interessant, la clarividència dels organitzadors d'aquesta gran festa van resoldre tan condemnadament malament l'itinerari reial que em va impedir a de 20:00 a 20:37 poder entrar al meu barri, Poble Sec. Vaig haver d'inventar-me milers de recorreguts i de trampes per aconseguir-ho. Així doncs, tot això i el fet que els reis mags, fruit de la crisi anteriorment esmentada, van llançar un maleït sugus per cada 500 assistents a la "rua", que gairebé provoquen un aixecament de masses va causar que a les 9 de la nit que el meu republicanisme fos màxim i em va suposar un atac de nervis molt proper a una crisi neuròtica. Fins a tal punt que vaig decidir que els regals ens "els portessin" a les 00:00. Avui he dormit fins les 12 com un tronc, feliç de que quedi encara un any per Nadal i el conseqüent creixement d'una úlcera.
On està aquell somriure que recordo davant l'arbre nadalenc. Ni idea. Per no saber no sé ni on està l'arbre.
A començar amb força i com reflexava la vinyeta del jueves Feliç 2010 ja que el 2009 "ha nascut" mort.

http://eljueves.es/2009/01/01/feliz_2010.html