El passat?
El present...
Indignació. No trobo les paraules per descriure com em sento en un dia com avui. El pla bolonya no em treu pas la son, no hi estic a favor ni en contra, però no penso quedar-me de braços creuats amb els succesos que es venen succeïnt i que van conduir a la gran explosió d'ahir. No podem quedar-nos quiets. Ho torno a repetir no tinc paraules així que us ofereixo imatges. El típic joc de les diferències. La desgràcia es que no és pas un joc i tampoc s'hi observen, malgrat el temps i les circumstàncies, diferències clares. Preocupant, molt preocupant.
quina evolució en el camp de la fotografia... estic esmaperdut. Imatges a color!
ResponEliminael pitjor no són les imatges... és el revestit de declaracions i apología de la normalitat com dir que la carga va ser adecuada o com la nova norma no escrita dels rectors catalans de normalitzar policies a les universitats.
ResponEliminatot plegat involució regressió i tristesa.